Cuca Fera, que es publica del 19 d’abril a l’agost de 1917 amb format 275×225 mm, és el setmanari d’humor més notable entre els que intenten interessar els lectors de Catalunya en el període de la Primera Guerra Mundial. Encara que no aconsegueix arrelar, la seva col.lecció –editada facsimilarment per Ausa, amb un estudi hemerogràfic de Josep M. Figueras– és un exemple de qualitat. Promoguda des dels sectors més avançats de la Lliga en un moment en què creixen amb força les idees autonomistes, té com a primer inspirador Josep Carner, mentre Josep Aragay s’ocupa de la coordinació. Xavier Nogués, Joan Colom, Feliu Elias, Francesc Labarta i Joan G. Junceda hi figuren entre els col.laboradors gràfics. Molts fan servir els pseudònims que ja utilitzaven al Papitu fundacional, setmanari del qual Cuca Fera vol recollir, exaltant la presentació gràfica, la bona manera de fer artística. Cuca Fera que pren com a títol la denominació d’un animal mític, desitja que Catalunya aconsegueixi llibertats polítiques, d’acord amb l’estratègia que porta la Lliga, però la sobtada mort d’Enric Prat de la Riba fa que tot canviï i fracassin molts projectes, entre ells l’esmentat periòdic que només publica divuit números.
Col.lecció digitalitzada de Cuca Fera.
Publicat originalment a “Revistes i publicacions d’humor (1841-1939)”. Il.lustradors a Catalunya. Barcelona, Nadala Fundació Jaume I, any XXIX, 1995. p. 79 (volum en pdf)
Estudis d'Imatgeria Satírica 